CONTES!

Aquest trimestre a català estem estudiant els contes i aquests són els primers que hem escrit tot versionant els contes clàssics.

EN BUFAFOCS

Hi havia una vegada un jove que tenia una mare que va morir i el seu pare es va tornar a casar amb una senyora que tenia dos fills.

Un dia va veure que hi havia una festa i no li van deixar anar. El dia de la festa se’n van anar els germans y la madrastra al ball i ell va quedar molt trist escurant.

De cop li va sortir una fada i el va vestir perquè se n’anés a la festa. Hi va anar i allà es va enamorar de una princesa. A les 12 va sortir corrents i pel camí va perdre el capell i li va desaparèixer la roba elegant que duia. La princesa va agafar el capell i el va guardar  i al dia següent el va dur a casa den Bufafocs. Quan la madrastra va sabre que havia anat al ball es va enfadar. Al final la madrastra el va perdonar. I van viure feliços i van menjar anissos.

        

FI

 

ANDREA I SORINA

HANSEL I GRETEL

A LA COVA DELS TRESORS.

Hi havia una vegada en Hansel i na Gretel que van anar a cercar menjar amb el seus pares però els van abandonar al mig del bosc. Ells van caminar i caminar i van trobar la casa d’un ric que els va regalar un cotxe que no emprava però els perseguia un tigre i van arrancar ràpid. Anaven tan ràpid que van tenir un accident amb el cotxe i van caure a una platja. Per sort no es van fer mal però allà hi van trobar la cova d’Alí Baba plena d’or i es van poder comprar una casa i un cotxe nou.

Eric i Martí.

EN PLASTICOTXO

Fa molts i molts anys, un fuster va decidir fer un ninot de plàstic. Quan el va acabar es va adonar de que es movia. Un dia van anar a passejar per el bosc amb ell i el fuster li va dir al ninot de plàstic:

-          Tu et diràs Plasticotxo i jo seré el teu pare.

En Plasticotxo va acceptar. I de sobte, van sentir una renou molt forta. En Plasticotxo va dir que era un lleó i es va tornar invisible perquè mentia, ell sabia que no era un lleó perquè un dia en Plasticotxo havia anat sense permís del seu pare, i va veure un... DINOSAURE!!! Van córrer, van escalar però no van poder escapar del dinosaure i se’ls va menjar. A dins la panxa del dinosaure van trobar  un príncep que feia mig any que era allà dins. El Plasticotxo li va demanar si tenia una espasa i el príncep n’hi va deixar una. Amb l’espasa li van obrir la panxa al dinosaure i van poder sortir. El dinosaure es va morir i ells tres van ser feliços i van menjar un munt d’anissos. Ah! I en Pinotxo no va dir mentides mai més.

Irene i Auba

En bufafocs

Hi havia una vegada una família que tenia 3 fills. El gran es deia Pere, el mitjà Pau i el petit Bufafocs. També hi havia una nena que era una princesa però en Bufafocs no ho sabia i ells dos eren molt amics. Quan la princesa va ser coronada, va convidar en Bufafocs. Quan va arribar el carter reial, va deixar la carta a la bústia i la mare la va agafar i la va llegir i va dir a en Pere i en Pau el que posava:

Estimada família den Bufafocs, dia 3 de febrer celebrarem la coronació de la princesa Aurora i desitgem la vostra presència.

Ràpidament en Pere i en Pau es van vestir i van anar a la festa sense dir res a en Bufafocs. En  Bufafocs va quedar a casa seva però allà se li va aparèixer una fada i del davantal que duia en va fer unes boniques robes, de la garnera unes avarques menorquines, del fregall un ram de flors i d’una carabassa, una carrossa per anar a la festa.  A la festa s’ho va passar molt bé, va ballar molt amb la princesa i es van enamorar. Quan van tocar les deu , el fillet se’n va anar corrents perquè l’encanteri es desfaria. Pel camí va perdre el mòbil i la princesa quan el va trobar va dir que es casaria amb l’amo del mòbil. Va anar casa per casa per demanar de qui era fins que en Bufafocs li va dir que era seu i es van casar.

FI.

Daniela i Ariane

HANSEL I GRETEL

A LA COVA DELS TESORS

Hi havia una vegada dos germans que es deien Hansel i Gretel. Eren  molt  pobres , i   no  tenien   prou  menjar  per  alimentar-se. Un dia, sa seva mare els van dir que agafessin llenya del bosc.

Ells hi van anar i però durant el camí anaven deixant pedretes per no perdre’s. Pel camí, en Hansel i ma Gretel van trobar una cova, la de n’Ali  Baba. Hi van  entrar  per  curiositat i  es van  trobar muntanyes de tresors. Però a dins la cova també hi havia una bruixa, la BRUIXA D´OR !!!

Els fillets no la van veure i va agafar or per ser rics. Però la bruixa els va fer una maledicció, i els va convertir amb joies.

Sa seva mare estava desesperada, perquè no sabia on eren els seus fillets, sa seva mare va  anar al bosc per descobrir on eren. Van passar 2 anys i la mare no va trobar a els seus fillets. Estava molt trista fins que un dia, un caçador li va dir que feia temps havia vist, uns fillets que entraven a la famosa cova d’Alí Baba.

El caçador i sa mare van anar cap a la cova i a dins la cova hi  van trobar a sa bruixa. El caçador  li va disparar una fletxa i la bruixa va desaparèixer per sempre. De cop es va rompre la maledicció i els fillets van tornar a ser com eren abans. Des d’aquell dia tots van viure feliços i van menjar molts d'anissos.

FI

         

Jonathan i Miryam

CAPUTXETA   VERMELLA    i    L´ELEFANT

Hi havia una vegada la Caputxeta Vermella i la seva mare li va dir:  ves a dur a casa de l’àvia aquest cistell ple de pomes.

La caputxeta vermella se’n va anar al bosc i allà va sentir les petjades d’un elefant i quan el va veure es va asustar tant que va anar corrents cap a casa de l’àvia. L’elefant la va seguir. L’àvia es va asustar quan va a la Caputxeta tan espantada i va tancar la porta de la casa ben fort. Però l’elefant va rompre la porta i es va endur a la Caputxeta Vermella amb la trompa.

La Caputxeta Vermella li va donar una poma a l’elefant i es van fer amics.                                                       

A partir d’aquell dia, cada dia la Caputxeta li duia una poma a l’elefant i feien una volta pel bosc. I van viure feliços molts anys.                         

Pablo i  Badar

Hansel i Gretel a la Cova dels Tresors

Hi havia una vegada dos nens que vivien en un bosc. Eren bastant pobres  per això, els seus pares els van abandonar al bosc. Van intentar trobar el camí però no ho aconseguien. De cop van  trobar una cova plena de tesors però també de trampes  

Van entrar i van trobar bastant or però van passar per un pont de llenya que no aguantava el seus pes i es van enfonsar. Van caure en un poc que a poc a poc es va començar a omplir d’arena. S'arena anava caient a poc a poc mentre ells intentaven trobar la sortida. Quan va passar una bona estona, i l’arena ja els arribava pel llombrigol, en Hansel va tenir una idea:

-          Per què no agafam els trossos de llenya, els ajuntem i ferm una escala?

La Gretel hi va estar d’acord i van fer l'escala. Van sortir però van haver de deixar l’or perquè sinó no podien sortir de la cova. Quan ja eren defora van caminar i caminar fins que van tornar a casa. Els pares es van posar molt contents de recuperar els seus fills i junts van poder anar a viure a un altre país perquè na Gretel s’havia endut un punyat d'or de la cova. I conte contat, aquesta història s’ha acabat.

Ximena i Lluís R.

EN PLASTICOTXO

Vet aquí que hi havia una vegada, a les afores de la Ciudad Capital, una cabana amb escultures de plàstic i un home molt vell que venia les escultures.

Un vespre, una escultura va cobrar vida, al dia següent, l´home la va veure caminar i li va posar de nom Plasticotxo.

Després d’uns mesos van anar a la ciutat, tothom es va quedar sorprès quan van veure caminar una escultura de plàstic.

Un dia va dir una mentida sobre el seu pare, va dir que no tenia pare i va tornar invisible.

Tothom pensava que era un segrest i es van disgustar molt i es van enfadar. Un dia va dir la veritat i mai més va tornar invisible.

Nerea i Joan Fernández

CAPUTXETA VERMRLLA I L`ELEFANT

Havia una vegada la mare de la caputxeta vermella li va dir que anés a casa de l`àvia a dur-li  menjar. Pel camí en va ficar  a ballar i a jugar. Quan va aturar va veure que havia entrat a un bosc. Al bosc havia molts animals ocells, elefants, cans...Es va fer amiga d’un elefant.                                 La caputxeta li va dir a l`elefant que s`havia perdut pel bosc. 

L’elefant la va agafar amb la seva trompa i la va pujar amunt i de cop des de l’esquena de l’elefant, na Caputxeta va veure a l’àvia i va anar corrents a veure-la.

Li va donar el menjar i van fer una bereneta juntament amb tots els animals.         

Lucia i Gerard.                                                                             

                             HANSEL I GRETEL

Hi havia una vegada dos germans, un es deia Hansel i l’altre Gretel. Un dia van decidir anar-se’n de casa a tallar llenya, però després s’havien perdut pel bosc. Es va fer de vespre i els dos germans tenien molta por, al final van trobar una cova, van entrar i van trobar mols tresors. Hansel va trobar que allò estava massa tranquil, va dir

  

- ALERTA GRETEL, ÉS UNA TRAMPA!

Però ja era massa tard. Gretel havia caigut a un pou. Va intentar agafar li les mans per treure-la però va veure que estava ben enfora. Va veure una corda però era una serp, la serp va mossegar a Hansel però la serp no era verinosa. Hansel va ofegar a la serp. En Hansel al final va trobar una corda i va salvar a na Gretel. Al final van trobar tots els tresors i es van fer rics, el pare va ser molt feliç, en  Hansel i na Gretel van poder canviar de escola i van fer nous amics.

FI

Lluis.M i Sergio

EN PLASTICOTXO

Hi havia una vegada un senyor que es deia Josep que no tenia fills. Com que desitjava tenir-ne un se’n va construir un de plàstic amb materials reciclats: taps, bòtils, capsetes, etc. Li va posar de nom Plasticotxo.

Una nit mentre en Josep dormia abraçat a en Plasticotxo, una fada el va convertir en un fillet de veritat.

Quan es va despertar i ho va veure, en Josep es va posar molt content. Com que era dilluns el va enviar a l’escola però de camí, en Plasticotxo es va trobar uns dolents que el van enredar i li van donar caramels i li van dir que el durien al circ i el van agafar i el van tancar dins una caixa.

En Pinotxo va dir mentides i així es va tornar invisible i es va poder escapar. Va tornar a casa però en Josep no el veia perquè era invisible, només sentia la seva veu. En Plasticotxo li va explicar el que li havia passat, el pare el va perdonar i va prometre no tornar a dir mentides, llavors es va tornar visible i van viure feliços per sempre.

FI

Joan Saura, Judith, Álex.

                                         BLANCANEUS I ELS 7 OGRES

Hi havia una vegada una al·lota molt bonica que tenia una madrastra dolenta (i molt lletja). Cada dia la madrastra li demanava al seu mirall màgic:

-          Mirallet, mirallet, qui és la més bonica del regne

-          Vostè senyoreta. Contestava ell.

I així van ser tots els dies, però un dia quan li va demanar, ell li va contestar:

-          No és vostè, és aquesta al·lota (se va veure na Blancaneus reflexada al mirall).

La madrastra es va en fadar molt. Va veure que na Blancaneus era al bosc i hi va anar. La  madrastra anava disfressada de vella. Quan la va veure li va oferir una poma (enverinada). Quan na Blancaneus se la va menjar es va desmaiar i la madrastra va riure malèficament. Una estona més tard 7 ogres la van veure i per tant la van dur a la seva cova. Un d’ells va descobrir que perquè es despertés necessitava un petó d’amor. Així que van anar a cercar algú que se l’estimés de veritat. Al cap d’una estona van trobar a un príncep que se l’estimava  molt però ell es pensava que els ogres es reien d’ell. Els ogres li van explicar tot el que havia passat però no se’ls creia. Així que van anar a cercar una altra persona però no van trobar a ningú.

No els quedava altra opció, necessitaven al príncep però ell no hi volia anar, no els creia. Un d’ells va tenir la idea d’enganar-lo perquè vingués, però com?

Tal vegada si li enviaven una carta dient que una jove estava en perill a la cova dels ogres i mentre ells s’amagarien darrere uns mobles.  Una estona més tard, el príncep va arribar i va veure na Blancaneus desmaiada. Els ogres li van explicar tot per darrera vegada i ell ja els va creure. Li va donar un petó a la Blancaneus i ella va despertar.  Uns anys més tard es van casar i ell va fer les paus amb els ogres i van viure feliços i van menjar molts anissos.

 Alison i Marina 

LA  CAPUTXETA  Y  L`ELEFANT

Una vegada na Caputxeta Vermella estava al seu jardí i es va trobar un elefant.

L’elefant es va menjar a na Caputxeta Vermella, perquè era vermella i va pensar que era una flor.

L’àvia de na Caputxeta, quan ho va veure, va donar molts caramel·los a l’elefant per veure si així tenia mal de panxa i vomitava i la Caputxeta podia sortir però no ho va fer. Ho va intentar d’una altra manera, li va cantar una cançó per veure si es dormia però tampoc, li va fer pessigolles per veure si esternudava  però tampoc. Ho van provar de moltes maneres però res funcionava.

Per allà va passar un ratolí i l’elefant quan el va veure es va asustar tant que va cridar amb la boca tan oberta que na Caputxeta va sortir.  L’avia en veure a na Caputxeta es va posar molt contenta. Juntes van anar a cercar la seva mare i van fer la bereneta ben contentes.

Joel i Mireia.